• Imprimeix

La consellera de Governació anuncia una oferta d'ocupació pública de 1.230 places destinades a cobrir àmbits i sectors prioritaris

Es tracta de la primera convocatòria d'aquestes característiques de la Generalitat de Catalunya en els últims quatre anys. Els perfils professionals que es cobreixen prioritzen l'àmbit social (salut, ensenyament, assistència social), la lluita contra el frau fiscal (Agència Tributària de Catalunya) i la prevenció i l’extinció d’incendis (bombers). Meritxell Borràs també ha informat de la regulació de la figura del directiu públic de la Generalitat i del seu sector públic.

21/07/2015 19:07
La consellera de Governació en la roda de premsa posterior al Consell Executiu

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu

La consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, ha anunciat, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d'avui, que el Govern ha aprovat l’oferta d’ocupació pública de la Generalitat de Catalunya que preveu la incorporació de 1.230 places destinades a cobrir àmbits i sectors considerats prioritaris pel Govern i que afectin el funcionament dels serveis públics essencials. Meritxell Borràs ha recordat que “es tracta de la primera oferta d’ocupació pública aprovada pel Govern en els últims quatre anys”, quan la provisió de llocs de treball es va aturar com a conseqüència de les mesures de contenció pressupostària “arran del context econòmic advers”.

Borràs ha subratllat que en la incorporació de nous professionals a l’Administració de la Generalitat s’ha “prioritzat la prestació directa de serveis al ciutadà”, per això es destinen places a cossos “necessaris i prioritaris” pel Govern com són per una banda la salut, l’ensenyament, l’assistència social o els bombers. “Són serveis públics essencials i les places han de servir per garantir la integritat de les prestacions d'aquests serveis”, ha reblat la titular de Governació.

En concret en l’àrea de la salut es convocaran 340 places, en ensenyament, 300 i en assistència social, 70. El control del frau fiscal i el reforçament de l’Agència Tributària Catalana es reflecteixen en la dotació de 20 places del cos superior d’inspectors tributaris i 40 places del cos tècnic de gestors tributaris.
Així mateix, a efectes de continuar contribuint a la inclusió i inserció laboral de les persones discapacitades i d’acord amb la normativa bàsica d’aplicació, es reserven el 2% de les places per a persones amb discapacitat intel·lectual i es farà una convocatòria específica de 24 places de personal laboral de les categories corresponents.

La xifra de 1.230 places de l’oferta d’ocupació pública de 2015 és el resultat de l’aplicació de la taxa de reposició de personal del 50% fixada per l’executiu central a la llei de pressupostos de l’Estat d’enguany. Aquesta taxa es calcula a partir de la diferència entre el nombre d’empleats fixos que al llarg de l’exercici pressupostari de 2014 van deixar de prestar serveis a l’Administració de la Generalitat i el nombre d’empleats fixos que s’hi van incorporar o hi van reingressar des de situacions que no comportessin reserva de lloc de treball. Es dóna compliment d’aquesta forma a l’article 33 de la Llei 2/2015, de pressupostos de la Generalitat per a 2015, que estableix que només es poden aprovar ofertes d’ocupació pública ajustades a la taxa de reposició d’efectius establerta per la normativa bàsica estatal.

La distribució de les places d’ocupació pública per part de Govern s’ha basat en els criteris següents: essencialitat dels llocs a proveir; funcions d’assessorament i lluita contra el frau; funcions de gestió eficient de recursos públics; índex d’interinitat; temps transcorregut des de la darrera convocatòria, i volum de les dotacions necessàries que justifiquin la despesa del procés selectiu.

El Govern regula la figura de directiu públic de la Generalitat

El Govern també ha aprovat el Projecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic amb l’objectiu d’introduir la figura del directiu públic professional, “una figura a cavall entre el servidor públic i el càrrec polític”, establint criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu accés i l’avaluació dels seus resultats. La creació d’aquesta figura està prevista en “l’ambiciós” pla de reforma de l'administració de la Generalitat de Catalunya “i busca que l'administració sigui més eficient, més eficaç, transparent i flexible”.
La nova regulació reconverteix en llocs de direcció pública professional alguns dels llocs que actualment s’identifiquen com a direccions o gerències en les entitats del sector públic, o llocs amb funcions directives d’alt nivell amb característiques tècniques especials.

Per tant, es tracta d'obrir un procés de canvi gradual cap a un model en el qual s'introdueixen elements d'acreditació de coneixements, competències, aptituds i actituds requerides per al correcte acompliment dels requeriments d'un lloc de treball. Aquest canvi de paradigma implica la millora de la qualitat dels serveis públics, al front dels quals se situen professionals amb expertesa, que donaran continuïtat als projectes i a l’actuació pública més enllà dels cicles electorals. Així mateix, a més de competències, el perfil d’aquest directiu professional haurà d’incorporar també valors vinculats a la defensa de l’interès col·lectiu i del bé comú.

La nova llei estableix dues novetats, d’una banda la implantació d’un procediment obert de selecció, transparent i públic, on podran accedir totes aquelles persones, provinents tant de l’àmbit del sector públic com del sector privat, que acreditin unes determinades competències adquirides i experiència professional rellevant, és una garantia de professionalitat i idoneïtat de la persona en l’exercici del càrrec. De l’altra l’establiment d’acords de gestió, en el sentit que les persones directives públiques professionals hauran de subscriure acords de gestió, que fixaran objectius clarament explicitats, que aniran lligats amb les retribucions que percebin. L’establiment d’acords de gestió esdevé una eina per al compromís i per a l’avaluació, i, així mateix, és un instrument per retre comptes periòdicament de l’activitat realitzada, cosa que afavorirà la transparència de la gestió i el bon govern, així com els resultats de la gestió que s’ofereixen a la ciutadania.

Per últim, la norma preveu la creació de l’Institut de Direcció Pública Professional de Catalunya, sense personificació diferenciada, com a centre responsable del desenvolupament de la direcció pública professional a l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats del seu sector públic. L’Institut actuarà amb autonomia funcional, imparcialitat i especialització en l’exercici de les seves funcions, entre les quals destaquen definir les línies estratègiques, les prioritats i els criteris generals que han d’orientar les accions en relació amb el desenvolupament del Sistema de Direcció Pública Professional; designar les persones expertes que formen part de les Comissions d’Avaluació, i assessorar i donar assistència i suport als processos d’avaluació dels acords de gestió de les persones titulars de llocs de direcció pública professional.

El Projecte de llei s’emmarca en el Pla de reforma de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, ja que, des del punt de vista estratègic, la direcció pública professional és un element clau per al bon govern i la bona administració, en línia amb allò que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern. Per això, esdevé una peça fonamental en un procés de reforma de l’Administració, que ha d’incorporar necessàriament els principis de transparència, publicitat, competència, concurrència i aptitud en la designació del personal directiu.