• Imprimeix

Una jornada repassa les polítiques de memòria de la Generalitat dels darrers cinc anys en matèria de persones desaparegudes i fosses de la guerra civil

L’Administració catalana disposa d’un marc propi d’atenció als ciutadans que cerquen persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. El Cens de persones desaparegudes, amb 4.752 casos inscrits, i el Mapa de fosses, que en conté 370 de geolocalitzades, són dues eines del Govern català de divulgació i assistència en aquest àmbit.

12/01/2016 18:01
Una jornada repassa les polítiques de memòria de la Generalitat dels darrers cinc anys en matèria de persones desaparegudes i fosses de la guerra civil

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, acompanyat de Jaume Sobrequés i Jusèp Boya

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha presentat la jornada Polítiques de memòria de la Generalitat de Catalunya. Persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme. Fosses de la guerra i de la repressió, organitzada per la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, amb la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. La jornada s’ha fet aquesta tarda al Museu d’Història de Catalunya.

En la presentació de la Jornada, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha destacat la feina feta per impulsar i renovar ens com el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), el Memorial Democràtic o el Comitè Tècnic de Fosses, “que són, al cap i a la fi, els instruments per desenvolupar les polítiques de memòria de la Generalitat”, ha assegurat.

Polítiques de la Generalitat en matèria de desapareguts i fosses

En el marc de la jornada, l’historiador i tècnic del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Juli Cuéllar, ha exposat les principals línies d’actuació de la Generalitat en matèria de desapareguts i fosses de la Guerra Civil. En aquest sentit, Cuéllar, que és el responsable de l’Àrea de Desapareguts i Fosses Comunes de la Guerra Civil de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, ha ressaltat que l’Administració catalana disposa d’un marc propi d’atenció als ciutadans que cerquen persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i ha donat a conèixer la normativa que ho regula i les eines pròpies de divulgació i assistència en aquest àmbit, com ara el Cens de persones desaparegudes o el Mapa de fosses de Catalunya.

Pel que fa al Cens de persones desaparegudes, Cuéllar ha apuntat que actualment hi ha 4.752 casos inscrits, dels quals se n’han resolt 2.883 i s’ha pogut determinar amb exactitud el lloc d’inhumació de 481 persones. El Cens també ha permès dibuixar una tipologia de desapareguts en la qual predominen els homes i els soldats destinats als fronts de guerra de Catalunya, tant d’aquí com de fora de Catalunya. “La Generalitat ha atès moltes persones i famílies d’arreu i ha cobert una necessitat que no ha estat coberta per l’administració de l’Estat, que mai ha donat resposta a aquest tipus de sol·licituds”, ha apuntat l’historiador i tècnic del Departament de Governació.

Sobre el Mapa de fosses, Juli Cuéllar ha destacat que actualment en conté 370 de geolocalitzades (154 de confirmades i 216 amb caràcter probable) i un total d’11.389 noms d’òbits documentats, molts dels quals també estan recollits en la pàgina web del Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya.

Cuéllar ha recordat que les Terres de l’Ebre, com a escenari bèl·lic de la Batalla de l’Ebre, estan considerades una zona d’alta concentració de fosses, on es produeixen moltes trobades de superfície. “La singularitat d’aquest territori serà inclosa ben aviat en el web del mapa de fosses”, ha anunciat, “i s’emprendrà un estudi sistemàtic de les zones afectades per la batalla”.

D’altra banda, Juli Cuéllar s’ha referit també a la política de recollida de restes òssies de la Generalitat. “Entre 2008 i 2015 s’han reportat 68 actuacions de recollida de restes òssies en superfície, algunes de les quals han derivat en excavacions de  fosses”, ha dit. En aquest sentit, ha reivindicat la intervenció de l’Administració “que garanteix sempre un estudi històric, arqueològic i antropològic, així com la reinhumació de les restes o bé el seu dipòsit en el Memorial de les Camposines quan es troben dins de l’àrea de les Terres de l’Ebre, on cada any s’instal·len plaques amb els noms dels soldats desapareguts inscrits en el Cens”.

Pel que fa a les fosses de la Guerra Civil, ha destacat que s’han realitzat 20 actuacions, que han permès recuperar les restes d’un nombre mínim de 56 individus, i ha posat en relleu les actuacions dutes a terme l’any 2015, especialment a la Serra de Riés (Alt Penedès) i a Torelló (Osona).

Durant la jornada, la doctora en Història Contemporània i professora de la Universitat de Barcelona, Queralt Solé, ha exposat la perspectiva històrica de les fosses comunes a Catalunya, i l’investigador del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Jordi Oliva, ha explicat l’estudi realitzat sobre el cost humà de la Guerra Civil i la postguerra a Catalunya.

La jornada ha comptat amb la participació del director del Museu d’Història de Catalunya, Jusèp Boya, i del director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés.