• Imprimeix

Laia de Ahumada: “Cal una dinàmica que no institucionalitzi l’experiència interior.”

La doctora en filologia catalana Laia de Ahumada acaba de publicar el llibre Espirituals sense religió. És una dona coneguda en àmbits ben diversos, però que considera que tots s’expliquen per una mateixa recerca de sentit. Autora del llibre “Monges”, descendent de la família de Teresa de Jesús, investigadora sobre l’escriptura femenina de l’època moderna, cofundadora del Centre Obert Heura per a persones en situació de sense llar i impulsora de Terra Franca, entitat per afavorir l’emprenedoria en l’agricultura ecològica. En l’entrevista tractem molts temes, i tots acaben relligats.

20/04/2015 10:04
Laia de Ahumada

Espirituals sense religió. El teu nou llibre té un títol cridaner. Fins i tot provocador?

Hem acordat el títol entre els entrevistats, els editors i jo. Tots els qui hi han participat tenen en comú una espiritualitat treballada personalment: dedicant-hi temps, verbalitzada i encarnada. És a dir, són persones que han reflexionat sobre la seva pròpia interioritat, que han sabut explicar-la i que n’han fet vida en algun àmbit concret. El títol vol donar a entendre que són persones que viuen la seva espiritualitat d’una forma compromesa, però que ho fan sense sentir-se part de cap religió. No hi ha, en cap dels entrevistats, amargor ni rancúnia envers la religió, però costava molt de resumir en un títol.

Per a molts lectors, ets coneguda com l’autora de Monges, un llibre que va trencar estereotips sobre aquest col·lectiu. Ara passes a l’altre extrem, als que reneguen de la religió?

No podem dir que els entrevistats en reneguin. Construeixen la seva espiritualitat sense dogmes i sense sotmetre’s a institucions religioses ni a la resta d’institucions hegemòniques de la nostra societat. Els qui havien tingut una vinculació amb una confessió l’han superada, sense abjurar-ne o retractar-se. Sí que en la seva cerca espiritual tots valoren molt la saviesa de les diverses tradicions religioses, perquè són capaces, des dels orígens fins ara, de respondre’ns les preguntes que ens fem. I per això mateix, els participants d’aquest llibre no estan tan lluny de les religioses del llibre Monges, que també tenien una vida absolutament indestriable de la seva espiritualitat. Cal una dinàmica que no institucionalitzi l’experiència interior.

Així doncs, els dos llibres tenen més en comú que no pas sembla?

Encara diria més: jo entenc que Monges, A cel ras. Converses amb joves pastors i Espirituals sense religió formen una trilogia. En els tres casos es tracta de persones que han treballat el sentit de la seva vida, i que opten per un nou model de relació amb les persones, amb la natura, posant el ser per davant del tenir, amb una clara consciència de qui són. Els joves pastors em deien que comprenien millor la generació dels avis que la dels pares, i en certa mesura els tres col·lectius donen respostes creatives enfront d’una vida anodina.  

I es pot parlar de tot això sense el llenguatge religiós?

Aquí rau una de les grans dificultats. Tradicionalment, l’espiritualitat s’ha expressat a través de la religió, i quan aquesta ha encapsulat l’experiència ha calgut alliberar-se’n, però costa establir unes noves categories. Per exemple, entre els entrevistats alguns es trobaven còmodes parlant de déu, els que no tenien formació religiosa en prescindien i encara alguns altres s’esforçaven a recuperar la paraula desempallegant-la de moltes rèmores. En tots els casos, hi ha un sentit de transcendència, però no se la busca en el temple.

I per què en parlem ara, d’aquesta espiritualitat sense religió?

Al llarg de la història de la religió, a moments, trobem que l’experiència que la nodreix surt a la superfície, és com els ulls d’un riu subterrani. Això passa a l’època medieval, torna a passar al s. XVI, i sempre va lligada a l’escriptura, a la necessitat d’expressar aquesta experiència, per això hi ha una gran proliferació de literatura religiosa que, a més, en el s. XVI és afavorida pel naixement de la impremta i l’ús de les llengües vernacles. Però aquestes espiritualitats espontànies sempre han estat reprimides pel poder de la institució. Actualment, l’espiritualitat vessa més enllà de la copa de les religions, ha sortit de llera, afavorida per la globalització, pel coneixement d’altres religions, d’altres cultures, d’altres lectures.  Hi havia aleshores i ara, una set de saber i de ser que, per cert, dóna títol a un llibre de Xavier Melloni que recomano vivament. El sentit de la vida no te l’ha de donar ningú: cadascú se l’ha de buscar. I al final, cadascú el descobreix dintre seu.

Què més aporta Santa Teresa de Jesús, de qui ara se’n celebra el 500è aniversari?

Teresa de Jesús va ser una pionera. Va defensar l’experiència personal per sobre del poder de la norma, establint una nova manera de relacionar-se, un nou model de comunitat, una recerca molt profunda de la interioritat i del valor de la consciència. No és d’estranyar que es trobés tan a gust amb l’espiritualitat ignasiana. I tampoc s’ha d’obviar una possible influència de la literatura musulmana. Torna a concebre Déu com a amic, tot recuperant la idea lul·liana, i sobretot aporta alegria, amb una actitud deseixida i desimbolta.

I un cop publicat aquest llibre, quin és el teu nou projecte?

Ara per ara, continuo implicada al Centre Obert Heura, d’acompanyament de persones en situació de sense llar a la vila de Gràcia, a Barcelona. Tot just fa un parell d’anys que hem engegat Terra Franca, una associació amb l’objectiu d’establir nous models de relació per a la gestió del territori entre persones i entitats socials emprenedores que es volen instal·lar en el món rural per a endegar projectes agroecològics. I en relació amb l’escriptura, a més d’algun projecte concret, em ressona el desig d’escriure tal com va fer Teresa de Jesús, i tantes persones a la meva edat, un “llibre de la vida” que expliqui tota aquesta vivència i que em serveixi també per explicar-me-la a mi mateixa.

Entrevista a l'autora del llibre d'entrevistes 'Espirituals sense religió'