• Imprimeix

Noemí Cortès: “La relació amb Déu és pròpia, teva, única"

Coincidint amb el Dia de la Reforma, el 31 d’octubre, entrevistem Noemí Cortès, de l’Església Evangèlica de Gràcia i presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya (IBEC) des del 2007. Aquesta entitat va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi l’any 1997, en reconeixement a la promoció de versions de la Bíblia en llengua catalana i el manteniment de la identitat de la comunitats evangèliques de Catalunya.

28/10/2014 16:10
Presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya

Què significa el Dia de la Reforma pels evangèlics i com viviu aquesta celebració a la vostra comunitat i a la resta de comunitats evangèliques?

És l’inici del moviment protestant. El canvi que va representar l’obertura cap a noves maneres d’expressar la fe. Expressar-se en el culte en la pròpia llengua i amb la Bíblia i els cants en la pròpia llengua, una comunicació directa amb Déu sense necessitat d’intermediaris, entre moltes altres coses.

A la nostra comunitat no hi ha costum de celebrar el Dia de la Reforma. És probable que en el culte del diumenge, qui el presideix en faci esment, o bé en la predicació, però això depèn de la persona que ho fa. En altres esglésies es fan cultes especials o commemoratius, i es parla sobre el que va representar, sobre la figura de Martí Luter... De totes maneres, dins dels actes del 145è aniversari de l’església hi ha hagut una sèrie de conferències sobre la història del protestantisme a Catalunya i se n’ha parlat a bastament.

Què és la IBEC? Des de quan és present al país i com serveix a les esglésies evangèliques i a la societat?

La Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya és una institució que va néixer l’any 1966 a Barcelona, primer amb el nom de Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya, i des del 1985 amb el nom actual. Fou fundada per un grup de pastors i laics protestants evangèlics de diferents esglésies i denominacions. El seu primer president, durant molts anys i fins a la seva mort, va ser l’Àngel Cortès; després el va seguir un altre membre fundador, en Benjamí Planes, fins que l’any 2007 vaig ser escollida jo en la reunió d’assemblea de socis.

La seva finalitat és contribuir a la normalització del català dins del món protestant i oferir materials i eines per fer-ho possible, per això el més important era la traducció de la Bíblia, que va sortir el 2000, i l’elaboració d’un himnari. També té com a objectiu fer de pont amb la societat catalana, aportant els valors evangèlics i fent-se escoltar perquè la societat conegui el món evangèlic de primera mà.

Quins són els projectes més importants que ha dut a terme la IBEC al llarg de la seva història?

Per exemple, l’himnari Cants de Glòria, la primera edició del qual és del 1965. Ja anem per la setena edició, i a cada edició s’ha anat ampliant amb més cants. Abans que es publiqués la Bíblia s’havia anat traduint i publicant el llibre de Marc (1970), Sant Joan (1974) i els Salms (1985), i la IBEC ha col·laborat en la versió del Nou Testament Interconfessional del 1979.

Com deia, el 2000 va sortir la Bíblia evangèlica catalana, amb traducció de Pau Sais i Samuel Sais, i el 2004 la vam publicar a Internet: va ser la primera Bíblia en català a la xarxa. Darrerament hem iniciat una col·lecció molt important que va començar amb la publicació del Nou Testament grec-català interlineal, la va seguir la publicació del Gènesi hebreu-català interlineal, en espera d’anar publicant els altres llibres de la Bíblia en aquesta col·lecció, amb la col·laboració de la Universitat de Girona. Editem la revista Presència Evangèlica, de periodicitat trimestral, ininterrompudament des del 1968. També organitzem diversos actes, com ara el Concert de Nadal, conferències, etc. El 1997, la IBEC va rebre la Creu de Sant Jordi.

Quins són els fonaments religiosos o els valors principals del protestantisme? Com han influït en la creació de la IBEC i en la concreció dels seus objectius?

La lectura i l’estudi de la Bíblia, perquè és la que ens ajuda a aprendre com hem de viure i a conèixer Déu d’una manera personal i íntima. L’oració (pregària) individual i comunitària, la relació amb Déu és pròpia, teva, única. La vida en comunitat des del moment en què et bateges i dónes testimoni públic de la teva fe; algunes esglésies bategen els infants, però la meva església, com a Assemblea de Germans i els Baptistes en concret, bateja els adults, és una decisió personal i molt important.

Han influït molt en la creació de la IBEC, atès que els catalans i protestants no ho tenien fàcil. Si ja era difícil ser protestant, si a sobre hi afegeixes el ser català i voler expressar-te i llegir i cantar en català, era pràcticament impossible, pel moment en què es vivia els anys seixanta, i això va fer que uns quants evangèlics decidissin unir-se i posar-se a fer la feina.

Pertanys a l’Església Evangèlica de Gràcia, que enguany celebra els 145 anys. Ho celebrareu especialment? A quina denominació pertany i quins han estat els moments històrics més rellevants?

L’Església Evangèlica de Gràcia pertany a les Assemblees de Germans (Plymouth Brethren) i hem preparat una sèrie d’actes que s’han fet al llarg d’aquest mes d’octubre: vam començar amb un concert de gospel amb el Cor Carlit Gospel; hem fet un cicle de conferències, en què  hem començat amb unes de caire històric que ens han parlat de la història del protestantisme a Catalunya des del segle XVI fins a l’actualitat, amb la participació de Josep-Lluís Carod-Rovira, Frederic Vázquez i Francisco Lorenzana; una conferència de caire cultural amb Daniel Giralt-Miracle que ens parla de la petjada bíblica a l’obra de Gaudí, i acabem amb una taula rodona amb la participació del director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, el comissionat d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Garcia-Clavel, i Daniel Rodríguez, de la Coordinadora d’Assemblees de Germans de Catalunya.

Un moment històric, que cal destacar perquè mai no torni a passar, va ser quan l’Església va ser clausurada després de la Guerra Civil i la gent es reunia en cases i era perseguida i multada. Quan es va tornar a obrir l’Església, els actes eren vigilats amb policies secretes dins de l’Església per controlar el que es feia i el que es deia.

Per què hi ha tantes denominacions evangèliques diferents, si totes compartiu una mateixa fe?

Perquè hi ha diferents maneres de celebracions cúltiques, de formes i d’interpretació d’alguns aspectes, com són el bateig de què ja hem parlat abans o la responsabilitat de direcció de l’església, que pot ser col·legiada amb un consell d’ancians escollits per l’assemblea, com és el nostre cas, o bé amb un pastor, com passa en altres denominacions.

L’heterogeneïtat de comunitats evangèliques, no és un impediment per a la unitat dels cristians? Quin és el paper de la IBEC en aquest propòsit?

Hi ha comunitats més obertes que d’altres en aquest aspecte, tot i que cada vegada és un tema més acceptat per tothom, igual com passa amb altres branques del cristianisme.

La IBEC ha participat des de la seva fundació amb l’Associació Bíblica de Catalunya, i ha deixat ben clar que els cristians poden treballar i conviure junts amb respecte i harmonia.

L’Església evangèlica és un exemple en donar l’oportunitat a la dona perquè ocupi llocs de responsabilitat dins de les comunitats i institucions?

Cada vegada és més freqüent trobar dones ocupant llocs de responsabilitat a les esglésies i institucions. No ha estat fàcil, però això també ha passat a la societat i a poc a poc s’ha anat fent camí i s’ha anat demostrant que per servir Déu el que cal és ser una persona de fe, independentment del sexe.

Entrevista a la presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya