• Imprimeix

Meritxell Borràs: "Catalunya avui torna a disposar d'una eina clau per a garantir el dret a un habitatge"

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui per unanimitat la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social. La nova llei permetrà incrementar els mecanismes de les administracions per ajudar a les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic d’habitatges i evitar els desnonaments. La consellera Borràs ha refermat el compromís del Govern a presentar d’aquí a 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya i a fer-ho "sense improvisacions".

22/12/2016 20:12
161222_Habitatge_Parlament
La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha assegurat aquest matí que “Catalunya avui torna a disposar d’una eina clau per a garantir el dret a un habitatge digne”. Borràs ha fet aquestes declaracions al Parlament de Catalunya, que ha aprovat per unanimitat la Llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones que es troben en risc d’exclusió social. Aquest nou text fixa instruments alternatius per donar resposta als punts de la Llei 24/2015 del mateix àmbit suspesos pel Tribunal Constitucional el passat mes de maig. "La Llei de l’Habitatge ja és una realitat i permetrà superar els tres elements clau que quedaven suspesos, que són la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l'ús de pisos en cas de necessitat d’habitatge en municipis de demanda acreditada”, ha apuntat Borràs.
 
Borràs ha destacat que “allò que en la cimera que va organitzar el President Puigdemont ens vam comprometre com a Govern i com a país, que era superar la suspensió de la Llei 24/2015, avui ho hem fet de forma molt positiva i per unanimitat”. La consellera ha remarcat el consens que ha generat el text proposat pel Govern, aprovat per unanimitat a la majoria del seus punts: “Hi ha hagut molt bona voluntat i feina molt positiva per part de tots”.
 
Meritxell Borràs ha explicat que la nova llei prioritza la mediació entre els bancs i les famílies, preveu mecanismes per reduir els pisos buits, estableix mesures per re-allotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i preveu expropiar temporalment l’ús de pisos a grans tenidors per disposar d'habitatge públic per fer front a les necessitats de pisos socials i per evitar desnonaments. A més, la consellera ha apuntat també que la llei permet avançar en la gestió de l’ocupació d’habitatges públics i permetrà aplicar l’impost de pisos buits sobre el triple de municipis i  dedicar-ne la recaptació a polítiques d’habitatge.
 
La titular de Governació ressaltat que amb el nou text, “Catalunya passarà de 72 a 234 municipis de demanda acreditada”, cosa que permetrà “dotar de més eines als ajuntaments i també recaptar fins a 20M€ amb l’impost de pisos buits aplicable en aquests municipis, que es dedicaran a donar resposta a aquesta necessitat d’habitatge de país”. “Disposarem de més diners per a polítiques d’habitatge i els ajuntament podran utilitzar la via del tanteig i retracte per disposar d’un parc d’habitatge més ampli”, ha afegit.
 
Respecte de la qüestió del lloguer, la consellera ha refermat també el compromís del Govern de presentar en un màxim de 9 mesos una llei per regular el lloguer a Catalunya que tracti des de la durada dels contractes o la morositat fins al preu dels lloguers. Aquesta normativa es basarà en els criteris que surtin del grup de treball sobre el lloguer impulsat pel Govern, que presentarà les conclusions el proper mes de gener. 
 
Borràs ha recordat que el mes de setembre ja es va crear el grup de treball per aquesta matèria i que “cal fer les coses bé”, donat que “una llei no s’improvisa d’avui per demà i hi ha uns límits jurídics i competencials en el context polític actual que cal tenir en compte".
 
Una nova llei de consens que respon a la suspensió del TC
 
El text de la nova llei ha estat elaborat pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, del Consell de l’Advocacia Catalana i de l’Ajuntament de Barcelona. Un cop al Parlament de Catalunya, ha comptat amb el suport de tots els grups polítics de la cambra.
 
Entre els principals punts de la llei recorreguts, i suspesos després pel Tribunal Constitucional, destaquen la cessió temporal obligatòria dels pisos buits d’entitats financeres per destinar-los a lloguer social; l’obligació per part de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatges d’oferir un lloguer social a les persones que estiguin a punt de ser desnonades; i el procediment de mediació en cas de sobreendeutament.
 
Així, el nou text substitueix la cessió temporal obligatòria d’habitatges previst a la Llei 24/2015, per l’expropiació de l’ús temporal dels habitatges; proposa com a alternativa al lloguer social obligatori un sistema de reallotjament de les famílies amb lloguer social; i recupera la mediació a través del Codi de consum.
 
Una de les prioritats de les polítiques públiques d’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. En aquesta línia, un dels instruments previstos al Projecte de llei és l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges buits d’entitats financeres, que permetrà donar-los un ús social en un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació. El cost de la rehabilitació de l’habitatge serà a càrrec de l’entitat bancària, fet que permetrà compensar el cost de l’expropiació. Hauran de ser pisos inscrits en el Registre d’habitatges buits o situats en municipis amb necessitats d’habitatge social.
 
La nova llei també incorpora l’obligació de re-allotjament de les persones en risc d’exclusió social per pèrdua d’habitatge, una mesura que servirà per evitar desnonaments. Així, es fixarà un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats bancàries ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades.
 
Pel que fa als processos de mediació entre famílies amb sobreendeutament i entitats financeres, el nou text preveu la creació de comissions a tot el territori, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que analitzaran els casos de sobre-endeutament i elaboraran plans integrals per solucionar-los. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE).
 
Una altra de les novetats de la llei és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern té acreditat que hi ha alta demanda d’habitatge social, i es passa de 72 municipis previstos fins ara, als 234 de la nova normativa. Aquesta ampliació donarà eines a més municipis per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió social, així com més capacitat per augmentar el parc públic a través del dret de tanteig i retracte. Igualment, es podran mobilitzar més pisos buits d’entitats financeres i grans empreses ja que l’impost sobre pisos buits serà d’aplicació a les 234 poblacions.