• Imprimeix

Regulació dels centres de culte

El Parlament de Catalunya va aprovar el 15 de juliol de 2009 la Llei dels centres de culte amb un triple objectiu: facilitar l’exercici del dret de llibertat de culte, donar suport als ajuntaments a l’hora de garantir aquest dret i vetllar per unes condicions adequades pel que fa a la seguretat i higiene dels locals. Per aconseguir-ho la llei determina, entre d’altres, dues mesures: l’obligatorietat dels consistoris de preveure sòls on s’admetin els usos de caràcter religiós i també una llicència municipal d’obertura i ús dels centres de culte. El 20 de juliol de 2010, el Govern va aprovar el decret de desplegament de la Llei dels centres de culte de Catalunya, que estableix les condicions tècniques i materials necessàries per a l'obertura i funcionament de nous locals. El 27 de gener de 2014 s'aprova que els centres de culte que no disposin de llicència hauran d'adaptar-se a la normativa amb un termini que finalitza el 2020.

La Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte, publicada al DOGC el 30.07.2009, estipula l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta previsió, detalla la llei, s’haurà de fer d’acord amb les necessitats i les disponibilitats del municipi. La llei també regula que les administracions garantiran un tracte igualitari i no discriminatori en les cessions i autoritzacions per activitats esporàdiques d’ús religiós d’equipaments o espais públics o en l’ocupació de la via pública.

Aquesta exigència s’aplicarà als plans d’ordenació urbanística municipal que estiguin en tramitació o en revisió i no hagin estat encara objecte de resolució definitiva.  En qualsevol cas els municipis hauran d’adaptar el seu planejament a aquesta nova normativa en un termini màxim de deu anys.

Aquesta llei s’aplica als centres de culte de concurrència pública amb fins religiosos i també a l’ús amb finalitats religioses a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s’usen amb aquest objectiu.  No s’aplicarà aquest text, però, als llocs de culte ubicats en centres hospitalaris, assistencials i educatius, cementiris, tanatoris, centres penitenciaris o els situats en espais de titularitat pública o privada destinats a altres activitats. També en queden exclosos els centres que formen part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català.

Llicència municipal d’obertura i ús dels centres de culte

La llei també regula que el Govern establirà un reglament amb les condicions que han de garantir la seguretat i higiene de les instal·lacions i evitar molèsties a terceres persones. Així, estableix una llicència municipal d’obertura i ús, que serà necessària per poder iniciar les activitats d’un nou lloc de culte.

A partir de l’entrada en vigor de la llei, el Govern tindrà el termini d’un any per aprovar el reglament.  Així mateix, els centres de culte existents en el moment de l’aprovació de la llei i no inclosos en l’Inventari tindran un termini de cinc anys per complir les condicions bàsiques de seguretat que establirà el reglament. La llei també preveu que el Govern podrà atorgar ajuts per a l’adaptació dels locals a les prescripcions d’aquesta llei.

Les Esglésies, confessions i comunitats religioses que acompleixin la seva activitat a Catalunya i que vulguin obtenir la llicència municipal hauran d’estar inscrites en el Registre estatal d’entitats religioses. 

El Govern pretén acabar així amb el buit legal existent fins ara sobre aquests centres i que havia provocat disparitat de criteris entre les institucions municipals en el moment de concedir les llicències, una situació que havia provocat que en alguns casos s’apliqués de forma rigorosa la Llei sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics i en d’altres no s’exigissin unes mínimes mesures de seguretat.

Regulació dels permisos municipals

Per iniciar una nova activitat, les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que estiguin inscrites en el registre estatal d'entitats religioses hauran de sol.licitar a l'ajuntament la llicència municipal d'obertura i ús de centres de culte. Aquesta normativa no és aplicable als locals que no tinguin més de 100 metres quadrats útils per al culte i no superin les noranta persones d'aforament. En aquest cas, en comptes de demanar una llicència, només s'haurà de comunicar a l'ajuntament corresponent l'obertura del nou equipament i el compliment de les condicions tècniques establertes en aquest reglament.

Condicions de seguretat i higiene

Per a l'atorgament de la llicència, els locals hauran de complir les condicions de seguretat i salubritat que regula el reglament. Així, pel que fa a seguretat, fixa les mesures mínimes contra incendis (propagació del foc, evacuació, sistemes de protecció...) i determina l'aforament, que serà d'una persona per metre quadrat útil, en el cas que no disposi de seients. També fixa les condicions de salubritat (sistemes de ventilació, serveis sanitaris..) i d'accessibilitat.

Els locals que superin les 200 persones d'aforament hauran de tenir espais de vestíbul exterior amb una superfície suficient per aplegar una proporció d'usuaris del centre. El reglament també estableix les mesures d'aïllament acústic necessàries per evitar les molèsties a l'exterior, ja sigui a nivell estructural o limitant el so dels aparells electrònics. Així, els centres que es trobin a menys de 100 metres de vivendes o centres hospitalaris hauran d'incrementar els nivells mínims d'aïllament acústic.

Adaptació al nou reglament

Per als centres ja existents s'estableix un règim transitori per adaptar-se a les condicions bàsiques de seguretat que estableix el reglament. Els que no tinguin llicència municipal d'activitats, hauran de comunicar en un termini màxim de deu anys el compliment de les condicions bàsiques de seguretat davant l'òrgan competent.

Data d'actualització:  28.07.2017