• Imprimeix

Preguntes freqüents

Des d'aquest espai podreu accedir a la informació sobre determinats àmbits de la funció pública que s'han considerat d'interès.

Formen la funció pública el conjunt de persones que treballen a l'Administració pública, mitjançant una relació professional sotmesa al dret administratiu o laboral, retribuïda i de caràcter especial per raó del servei públic que realitzen.

La funció pública, dins l'àmbit de Catalunya, està integrada pel personal subjecte al règim funcionarial que presta serveis a l'Administració de la Generalitat, i també pel:

1. Personal laboral de l'Administració, només en els casos en què expressament s'hi fa referència.
2. Personal de les universitats, tot respectant l'autonomia universitària.
3. Personal al servei de les corporacions locals situades en el territori de Catalunya, en els termes que estableix la legislació sobre funció pública local.
4. Personal al servei del Consell Consultiu, sens perjudici del que disposa la Llei reguladora d'aquest òrgan.

En queden exclosos:
El personal al servei del Parlament de Catalunya, del Síndic de Greuges i de la Sindicatura de Comptes, i el que presta serveis a les entitats de dret públic subjectes al dret privat.

És personal al servei de l'Administració de la Generalitat l'integrat en els seus departaments, en els organismes autònoms administratius, en les entitats gestores de la Seguretat Social i en les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer, d'acord amb les seves normes de creació.

Aquest personal es classifica en:
a) Funcionaris
b) Personal eventual
c) Personal interí
d) Personal laboral        

La contractació laboral del personal que presta serveis a la Generalitat de Catalunya ha de respondre als principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat i a la resta de principis inclosos en l'article 55 de l'EBEP.

En aquest sentit, el personal laboral al servei de les administracions públiques es regeix pels preceptes de l'EBEP que així ho estableixin, per la legislació laboral i per les normes convencionalment aplicables.

D'aquesta manera, el VIè Conveni col·lectiu únic del personal laboral al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya és d'aplicació al personal que, amb relació jurídico-laboral, presta serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, als seus organismes autònoms, a altres organismes inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, i a les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que el personal d'aquestes no estigui sotmès a un règim estatutari específic.

Pel que fa a les normes de contractació comunes al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya, el Decret 243/2004 modificat pel Decret 120/2008, de 17 de juny, estableix una sèrie de mesures en els contractes laborals que formalitzin:

a) L'Administració de la Generalitat de Catalunya i les seves entitats autònomes de caràcter administratiu.
b) Les entitats autònomes de la Generalitat que fan operacions o presten serveis de caràcter principalment comercial, industrial o financer.
c) Les empreses de la Generalitat.
d) Els patronats, consorcis, fundacions públiques o privades i altres entitats a les quals la Generalitat aporti, directament o indirectament, més del 50% del seu pressupost o tingui una participació majoritària en els seus òrgans rectors.
e) El Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.

Així mateix, el Decret esmentat delimita el sistema d'indemnitzacions o compensacions econòmiques de qualsevol mena, per cessament o extinció contractual.

El procés de funcionarització consisteix en la conversió de personal laboral fix en personal funcionari de carrera. La funcionarització es produeix quan un lloc de treball ocupat per personal laboral ha estat classificat prèviament com a propi d'un cos o escala de funcionaris i qui l'ocupa compleix els requisits de la convocatòria de selecció corresponent i supera el procés selectiu.

Tenint en compte l'anterior, l'article 9 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP) estableix que, en tot cas, l'exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l'exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l'Estat i de les Administracions Públiques correspon exclusivament als funcionaris públics, en els termes que en la llei de desenvolupament de cada Administració Pública s'estableixi.

La Disposició transitòria segona de l'EBEP disposa el següent en relació al personal laboral fix que exerceix funcions o llocs classificats com a propis de personal funcionari: "El personal laboral fix que a l'entrada en vigor del present Estatut exerceixi funcions de personal funcionari, o passi a exercir-les en virtut de proves de selecció o promoció convocades abans de la data esmentada, poden seguir exercint-les. Així mateix, pot participar en els processos selectius de promoció interna convocats pel sistema de concurs oposició, de forma independent o conjunta amb els processos selectius de lliure concurrència, en els cossos i escales als quals figurin les funcions o els llocs que exerceixi, sempre que tingui la titulació necessària i compleixi la resta de requisits exigits, i a aquests efectes es valoren com a mèrit els serveis efectius com a personal laboral fix i les proves selectives superades per accedir a aquesta condició".

Cal tenir en compte que aquesta disposició es refereix al personal laboral fix que fa funcions pròpies d'un cos funcionarial i que ha adquirit la condició de fix mitjançant la participació d'un procés reglamentari.

És personal eventual qui, en virtut de lliure nomenament, ocupa un lloc de treball en règim no permanent, considerat de confiança o d'assessorament, no reservat a personal funcionari en la relació de llocs de treball.  

La determinació del nombre de llocs eventuals, l'establiment dels criteris de valoració i classificació i l'aprovació o modificació de la relació de llocs de treball eventuals dels departaments de la Generalitat correspon al Govern, qui pot delegar-ho en la Comissió Tècnica de la Funció Pública.
 
D'acord amb la normativa vigent, el nombre màxim de llocs de treball reservats a personal eventual en els departaments de la Generalitat es fixa en 144, i es distribueixen de la manera següent:
- Departament de la Presidència: no pot excedir de 41 llocs.
- La resta de llocs de treball reservats a personal eventual, fins a un màxim de 91, es distribuirà entre els altres departaments de la Generalitat, d'acord amb els criteris que estableixi la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

No computen dins d'aquest límit els llocs de treball de personal eventual assignats als expresidents de la Generalitat, els de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que es regulen per la seva normativa específica, ni els llocs de treball de personal eventual d'assessors o assessores dels grups parlamentaris i de les delegacions territorials del Govern.

La provisió dels llocs de treball de personal eventual no requereix convocatòria pública, i el nomenament correspon al/a la president/a o al/a la conseller/a corresponent. Correspon a la Comissió Tècnica de la Funció Pública, per delegació del Govern, autoritzar la creació, supressió i/o modificació dels llocs de treball de personal eventual a proposta dels departaments.

La proposta departamental de creació, modificació ha d'incorporar el nom del lloc de treball, les seves funcions, les seves característiques essencials d'acord amb la seva tipologia i l'assimilació retributiva als llocs de treball funcionari o altres tipus d'assimilacions retributives en supòsits degudament justificats i amb l'autorització de la Comissió Tècnica de la Funció Pública.

Els llocs de treball de personal eventual han de constar en la corresponent relació de llocs de treball. La resolució de nomenament de personal eventual en el qual han de constar les funcions que correspon al lloc i les retribucions assignades, s'ha de publicar en el DOGC.
 
El personal funcionari de l'Administració de la Generalitat nomenat eventual serà declarat en situació de serveis especials en el cos o escala d'origen, llevat que exerceixi l'opció de romandre en situació de servei actiu, sempre que el lloc de treball de caràcter eventual que passi a ocupar hagi estat valorat i classificat com a propi del grup funcionarial de pertinença, i dins l'interval de nivells corresponent.

Els serveis prestats en qualitat de personal eventual no poden ser considerats com a mèrit per a l'accés a la condició de personal funcionari o laboral ni per a la promoció interna.

Amb caràcter general, els departaments disposaran dels cinc llocs de caràcter estructural següents: Gabinet del/de la Conseller/a, Oficina de Comunicació i Premsa, Oficina de Protocol, Oficina de Relacions Institucionals i Oficina de la Secretaria del/de la Conseller/a. La resta de llocs de treball s'identificaran amb la condició de llocs de treball d'assessorament especial o llocs de treball per al desenvolupament de polítiques sectorials.
 
El cessament del personal eventual, que no genera cap dret a indemnització, tindrà lloc per alguna de les causes següents: a) Automàticament, quan cessi en el càrrec l'autoritat que el va nomenar, llevat que se'l ratifiqui expressament. b) Per resolució del/de la president/a o conseller/a respectiu/va que acordi el seu cessament. c) Per renúncia de la persona interessada, acceptada pel càrrec o autoritat que el va nomenar o ratificar. d) En el cas del personal funcionari que hagi optat per romandre en la situació de servei actiu, cessa en obtenir destinació definitiva com a conseqüència de la participació en qualsevol procés de provisió. e) Per la resta de causes previstes a la normativa vigent. 

El cessament del personal eventual s'ha de publicar al DOGC.

Representacions del Govern a les meses següents, així com en els grups de treball o comissions tècniques que en depenguin:

Mesa General de Negociació dels empleats públics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya:
a) La persona titular del departament competent en matèria de funció pública, o la persona que aquesta designi a aquest efecte, que exerceix la presidència.
b) Quatre persones designades pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.      
c) Quatre persones designades pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
d) Dues persones designades per cadascun dels departaments d'Ensenyament i de Salut.
e) Una persona designada per cadascun dels departaments de Justícia i d'Interior.

Mesa General de Personal Funcionari de l'Administració de la Generalitat:
a) La persona titular de la direcció general competent en matèria de funció pública, o la persona que aquesta designi a aquest efecte.
b) Quatre persones designades pel departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
c) Quatre persones designades pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
d) Dues persones designades per cadascun dels departaments d'Ensenyament i de Salut.
e) Una persona designada per cadascun dels departaments de Justícia i d'Interior.

Mesa Sectorial del Personal d'Administració i Tècnic:
a) La persona titular de la direcció general competent en matèria de funció pública, o la persona que aquesta designi a l'efecte.
b) Cinc persones designades pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
c) Cinc persones designades pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
d) Una persona designada per cadascun dels departaments d'Ensenyament, de Salut, de Justícia i d'Interior.

Els departaments d'Economia i Coneixement i de Governació i Relacions Institucionals tindran, cadascun, almenys un representant en els grups de treball de serveis penitenciaris, de bombers i d'agents rurals, que depenen de la Mesa Sectorial del Personal d'Administració i Tècnic.

Mesa Sectorial de Negociació del Personal Docent no Universitari:
a) La persona titular de la direcció general competent en matèria de personal docent no universitari, o la persona que aquesta designi a l'efecte.
b) Quatre persones designades pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
c) Quatre persones designades pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
d) Sis persones designades pel Departament d'Ensenyament.

Mesa Sectorial de Negociació del Personal de Sanitat:
a) La persona titular de la direcció general o òrgan equivalent competent en matèria de personal d'institucions sanitàries, o la persona que aquesta designi a l'efecte.
b) Quatre persones designades pel Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
c) Quatre persones designades pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.
d) Sis persones designades pel Departament de Salut.

Mesa de Negociació del Personal al servei de l'Administració de Justícia: els departaments de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i de Governació, Administracions Públiques i Habitatge tindran, cadascun, almenys un representant.

Consell de Policia-Mossos d'Esquadra: el Departament d'Interior ha de garantir la presència de representants del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i el Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge en la composició de la representació de l'Administració de la Generalitat en el Consell.

Comissió Negociadora del Conveni Col·lectiu Únic d'àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya: els departaments de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i de Governació, Administracions Públiques i Habitatge tenen el mateix nombre de representants, que no ha de ser inferior a dos per a cadascun. 

Les designacions recauran en persones que tinguin la condició d'alt càrrec, personal funcionari, laboral o estatutari al servei de la Generalitat de Catalunya amb competència tècnica adequada i coneixements exhaustius del sector i/o àmbit específic corresponent.    

El Decret 56/2012, de 29 de maig, estableix la jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. 

- Àmbits d'aplicació:

Personal afectat: personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya que ocupa llocs reservats al personal funcionari i presta serveis en règim de dret administratiu als departaments, organismes autònoms administratius, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, i entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer.

Personal exclòs: personal amb funcions docents, sanitàries, assistencials, veterinàries i penitenciàries, els quals es regeixen per les seves normes, pactes o acords específics. A més, resta exclòs el personal al servei de l'Administració de justícia, el personal estatutari, el personal docent no universitari, el personal de cos de bombers, del cos d'agents rurals i del cos de mossos d'esquadra, així com la resta de col·lectius que presten serveis no administratius i que per la seva especificitat tenen normes, pactes o acords específics. També queda exclòs d'aquest Decret el personal que presta serveis a l'Administració de la Generalitat mitjançant un contracte de naturalesa laboral, el qual queda subjecte a les normes del conveni col·lectiu únic que, en el seu cas, li sigui d'aplicació.

- Jornades de treball:

Jornada ordinària: és de 37 hores i 30 minuts de treball efectiu en còmput setmanal, de dilluns a divendres. Durant el període comprès entre el 15 de desembre al 10 de gener, ambdós inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinària en còmput setmanal és equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquest període per 7 hores diàries. En el període d'estiu, comprès entre l'1 de juny al 30 de setembre, ambdós inclosos, la jornada ordinària és de 35 hores de treball efectiu en còmput setmanal, de dilluns a divendres.

Jornada de dedicació especial: és de 40 hores de treball efectiu en còmput setmanal, de dilluns a divendres. Durant el període comprès entre el 15 de desembre al 10 de gener, ambdós inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada de dedicació especial en còmput setmanal és equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables d'aquest període per 7 hores i 30 minuts diaris. En el període d'estiu, comprès entre l'1 de juny al 30 de setembre, ambdós inclosos, la jornada de dedicació especial és de 37 hores i 30 minuts de treball efectiu en còmput setmanal, de dilluns a divendres.

Jornada parcial: tindrà la durada que es fixi normativament en cada cas i que s'estableixi en la relació de llocs de treball. Durant el període comprès entre el 15 de desembre al 10 de gener, ambdós inclosos, i durant la Setmana Santa i en el període d'estiu, comprès entre l'1 de juny i el 30 de setembre, ambdós inclosos, la jornada parcial en còmput setmanal serà la que correspongui proporcionalment en relació amb la jornada ordinària.

Serveis extraordinaris: amb caràcter general, no s'autoritzarà la realització de serveis extraordinaris al personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret. Només excepcionalment, per motius extraordinaris i/o per causa de força major que han de quedar degudament acreditats en l'expedient, els secretaris i secretàries generals dels departaments corresponents podran autoritzar la realització de serveis extraordinaris.
La gratificació dels serveis extraordinaris és incompatible amb la realització de la jornada de dedicació especial. La compensació horària en hores lliures de servei és sempre prioritària a la gratificació dels serveis extraordinaris.

- Horaris de treball:

Horari ordinari: de permanència obligada del personal de 9 a 14 hores, de dilluns a divendres. El temps restant de jornada, de còmput i recuperació setmanal, es realitza de dilluns a divendres de les 7.30 a les 19 hores, i es distribueix a voluntat del personal sens perjudici de restar supeditat a les necessitats organitzatives i dels serveis.

Horaris especials: les relacions de llocs de treball poden preveure la realització d'un horari especial per a determinats llocs de treball.

Horari de dedicació especial: ha de constar a les relacions de llocs de treball i comporta el compliment de 8 hores diàries de treball efectiu, de dilluns a divendres, en règim de jornada diària partida de matí i tarda. Aquest horari comporta una permanència obligada del personal entre les 9 i les 14 hores, de dilluns a divendres. Durant el període comprès entre el 15 de desembre al 10 de gener, ambdós inclosos, durant la Setmana Santa i durant el període d'estiu, comprès entre l'1 de juny al 30 de setembre, l'horari de dedicació especial comporta el compliment de 7 hores i 30 minuts diaris de treball efectiu, de dilluns a divendres, i es desenvolupa en règim de jornada diària partida de matí i tarda.

Flexibilitat horària per motius de conciliació: el personal amb fills menors de 12 anys o que tingui al seu càrrec un familiar, fins al primer grau de consanguinitat o afinitat, amb discapacitat legalment reconeguda, disposa d'una flexibilitat horària de fins a 30 minuts per començar la part de permanència obligatòria de l'horari. El temps deixat de treballar s'ha de recuperar setmanalment. L'establert en aquest apartat, s'entén sens perjudici de la flexibilitat horària establerta en l'article 17 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya. El personal que tingui la condició legal de discapacitat podrà gaudir de la flexibilitat establerta en l'apartat anterior fins a un màxim d'una hora.

- Dies festius i tardes no recuperables:

Tenen consideració de dies festius els que siguin aprovats pel Departament competent en matèria d'ocupació.

Durant els dies 24 i 31 de desembre i la tarda del dia de Sant Jordi, només s'han de mantenir els serveis essencials que determinin els secretaris i secretàries generals de cada departament dins del seu àmbit competencial. Aquests dies i aquestes tardes tenen caràcter de no recuperables i, si coincideixen amb dissabte, diumenge o festiu, la Direcció General de Funció Pública ha de dictar les instruccions oportunes a l'efecte de compensació horària. Són tardes no recuperables les anteriors a les dues festes locals i/o a la festivitat de Reis, les quals es poden gaudir durant tot l'any, amb els mateixos criteris establerts per al permís per assumptes personals

- Flexibilitat horària recuperable:

S'estableixen 25 hores anuals en jornada ordinària, o la part proporcional corresponent, de flexibilitat horària recuperable per assumptes personals sense justificació i supeditades a les necessitats dels serveis. Aquestes hores de flexibilitat, que són d'aplicació al personal que no tingui la seva jornada sotmesa a un calendari anual, es gaudiran amb els mateixos criteris que el permís per assumptes personals i s'hauran de recuperar, d'acord amb les necessitats dels serveis, abans del seu gaudiment o durant els quatre mesos següents i, com a màxim, fins al 15 de gener de l'any següent. Aquesta flexibilitat és d'aplicació sempre que no es disposi d'un calendari de treball que ja permeti mecanismes de flexibilitat horària.

- Vacances:

Les vacances anuals retribuïdes són d'un mes de durada per a cada any complet de servei i amb còmput de data a data, garantint en tot cas 22 dies hàbils, o els dies que correspongui proporcionalment si el temps de serveis durant l'any fos menor.

Les vacances es poden gaudir en períodes fraccionats. En aquest cas, el còmput total de vacances és de 22 dies hàbils per cada any complet de servei o la part proporcional que correspongui quan el temps treballat sigui inferior a l'any. Cadascuna de les diferents fraccions ha de ser com a mínim d'una setmana natural. No obstant això, d'aquests 22 dies, 7 dies de vacances es podran gaudir de manera independent i aïllada al llarg de l'any, sempre d'acord amb les necessitats dels serveis.

Les vacances s'han de gaudir durant l'any natural. No obstant això, si el permís de maternitat, paternitat o d'atenció de fills prematurs coincideix amb el període de vacances, la persona afectada les pot gaudir un cop acabat el permís, fins i tot si s'ha acabat l'any natural, cas en què es podran gaudir durant l'any següent en el moment en què es reincorpori del permís. També en el cas de baixa per incapacitat temporal que impedeixi el gaudiment de les vacances durant l'any natural, es podran gaudir en el moment de la reincorporació de la baixa, sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del final de l'any en què s'hagin originat.

- Permís per assumptes personals i reducció de jornada:

El personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret pot disposar de 4 dies de permís per assumptes personals per cada any complet de servei, o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a l'any, o en els casos de reducció de jornada. Aquest permís es gaudirà per hores d'acord amb les equivalències que s'hagin establert en els àmbits de negociació corresponents. La durada mínima del gaudiment és de trenta minuts i es pot acumular a les vacances.

- Reducció de la jornada per interès particular:

El personal inclòs dins l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret pot sol·licitar, per interès particular, la reducció de la jornada d'un 15%, 1/3 o 1/2 en relació amb la jornada ordinària o parcial, amb reducció proporcional de les seves retribucions. En la sol·licitud esmentada s'ha de concretar la manera en què es vol aplicar la jornada reduïda sobre el règim horari propi.

- Compactació de la reducció de jornada d'un terç o la meitat amb el 80% o el 60% de les retribucions respectivament:

El personal inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret pot optar per gaudir de forma compactada, d'acord amb les necessitats del servei, i a partir del finiment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l'adopció o l'acolliment del primer any de la reducció d'un terç o la meitat de la jornada amb el 80% o 60% de les retribucions respectivament per tenir cura d'un fill o filla menor de sis anys a què fa referència l'article 26.a) de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya.

El fet de compactar el primer any de la reducció establerta en l'apartat anterior suposarà una regularització proporcional al temps compactat, que podrà implicar o bé una regularització econòmica o bé la prestació de serveis en jornada completa percebent el 80% o el 60% de les retribucions. 

Amb la finalitat de garantir el dret dels ciutadans que accedeixen a les dependències administratives de la Generalitat a identificar els empleats públics responsables de la tramitació dels procediments administratius que els afecten, s'estableix l'obligatorietat que tot el personal al servei de l'Administració de la Generalitat vagi identificat, llevat dels que, per regla general, no es relacionin amb el públic, ni tampoc el personal de seguretat o penitenciari.

Àmbit d'aplicació:
Tot el personal funcionari que presta serveis en els departaments de la Generalitat, en els seus organismes autònoms administratius, en les entitats gestores de la Seguretat Social i en les entitats autònomes de caràcter comercial, industrial i financer, així com el personal interí, eventual i amb contracte administratiu i els aspirants a funcionari o en període de prova.

Les faltes disciplinàries que poden cometre els funcionaris es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Tipus de sancions:
- Separació del servei
- Suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions
- Trasllat del lloc de treball amb canvi de residència
- Destitució del càrrec de comandament
- Trasllat de lloc de treball dins la mateixa localitat
- Rescissió del nomenament d'interí
- Amonestació
- Deducció proporcional de retribucions
- Pèrdua d'un a tres graus personals

Tal com estableix la Constitució, en l'article 24, tothom té dret a la presumpció d'innocència i, per tant, mentre no recaigui cap resolució, ningú no pot ser considerat culpable.

Extinció:
- Compliment de la sanció.
- Prescripció de la falta o de la sanció.
- Amnistia o indult.
- Pèrdua de la condició de funcionari, cessament com a personal interí o eventual o rescissió del contracte administratiu.
- Les faltes molt greus prescriuen als 6 anys; les greus, als 2 anys, i les lleus, als 2 mesos.
- Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als 6 anys, les imposades per faltes greus prescriuen als 2 anys i les imposades per faltes lleus prescriuen als 2 mesos.

El termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la falta i el de prescripció de les sancions es compta des del dia següent en què es fa ferma la resolució per la qual s'imposa la sanció, o des que es trenca el compliment de la sanció si aquest ja s'hagués començat.  

Data d'actualització:  10.04.2017