• Imprimeix

El model català d’administració electrònica

El model català per al desenvolupament de l’administració electrònica aspira a la millora en la prestació dels serveis als ciutadans, les empreses i les entitats, i a augmentar la productivitat d’aquests serveis i la participació ciutadana mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. És un model basat en una visió integrada de totes les administracions, és a dir, un model de país en què el desenvolupament electrònic beneficiï el conjunt de les administracions públiques catalanes i es basi en elements comuns.

Catalunya ja va apostar per l’administració electrònica l’any 1997 i des de llavors l’ha anat consolidant per poder oferir les màximes garanties i el millor servei als ciutadans, a través de la cooperació entre les diferents administracions públiques catalanes, amb l’objectiu de trobar solucions comunes als problemes i als reptes que suposa l’extensió de l’ús dels mitjans electrònics, tant en les relacions entre les administracions públiques amb els ciutadans com en la gestió interna de les administracions públiques.

Aquest model es concreta en la col·laboració interadministrativa, la qual es tradueix en la interoperabilitat entre les aplicacions i els sistemes d’informació que desenvolupen i utilitzen les diferents administracions públiques i la reusabilitat de les aplicacions creades per aquestes.

 

Any 1997: es crea el Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies (Localret), que des del començament ha treballat per donar resposta, des de l’àmbit local, al desenvolupament de la societat de la informació i, en particular, a l’ús dels mitjans electrònics en les administracions públiques locals i a l’extensió de les infraestructures de telecomunicacions en l’àmbit local.

Any 1999: s’aprova el Pla estratègic per a la societat de la informació "Catalunya en Xarxa", promogut pel Comissionat per a la Societat de la Informació i Localret, que va definir diferents línies mestres perquè Catalunya pogués ser capdavantera en la societat de la informació.

Les principals mesures d’aquest Pla per introduir les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració pública són:

  • Difusió d’informació pública a la xarxa.
  • Creació d’intranets de l’Administració per a l’intercanvi de dades entre administracions.
  • Implantació d’estàndards d’intercanvi administratiu.
  • Accés dels ciutadans a la tramitació electrònica amb l’ús de la signatura electrònica.
  • Formació dels empleats públics en l’ús dels mitjans electrònics.

Any 2001: se signa al Parlament de Catalunya el Pacte per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes entre els grups parlamentaris, el Govern de la Generalitat de Catalunya i Localret. Aquest pacte responia a la necessitat d’avançar en la cooperació i la col·laboració entre les diferents administracions públiques catalanes per millorar tant les infraestructures com, en especial, l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre els ciutadans i les administracions públiques.

Any 2002: es constitueix el Consorci Administració Oberta de Catalunya format per la Generalitat de Catalunya i els ens locals, a través de Localret, per implantar els acords continguts en el Pacte.

El Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC)

El Consorci AOC té com a missió col·laborar amb les administracions públiques catalanes en l’adopció i el desenvolupament de polítiques per a la millora dels serveis públics, mitjançant l’impuls i la promoció d’iniciatives, el desenvolupament de productes i la gestió de serveis d’ús intensiu de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

 Actualment, el Consorci AOC basa la seva estratègia en tres línies de servei a les entitats que integren el sector públic de Catalunya:

  • Els serveis de col·laboració interadministrativa, amb l’objectiu de potenciar l’intercanvi d’informació per mitjans electrònics entre les administracions públiques per millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència, és a dir, per promoure la interoperabilitat dels sistemes d’informació de les administracions públiques catalanes.
  • Els serveis comuns d’administració electrònica, per proporcionar el suport electrònic que requereixen els projectes d’incorporació de mitjans electrònics que impulsen les entitats que integren el sector públic de Catalunya potenciant la reutilització de les solucions.
  • Els serveis bàsics d’identitat, firma i perdurabilitat electrònica, per garantir els requisits de seguretat jurídica i tècnica en la relació de les administracions amb els usuaris per mitjans electrònics, és a dir, per potenciar la seguretat i generar confiança en la seva utilització.

Multicanalitat: l’Administració pública ha de promoure la provisió dels serveis que s’ofereixen mitjançant tots els canals disponibles per a la ciutadania, quan sigui tècnicament possible i econòmicament viable.

Simplificació administrativa i documental prèvia: l’oferta d’un servei electrònic a la ciutadania ha d’anar sempre precedit de l’eliminació de requisits, documents, tràmits i actuacions no necessàries per a la finalitat pública perseguida, aprofitant les possibilitats que proporcionen les noves tecnologies, és a dir, l’Administració pública ha de simplificar el com es fan els tràmits i reduir el nombre de documents que es demanen als ciutadans.

Publicitat i transparència administrativa: l’ús de mitjans electrònics ha de facilitar la participació dels ciutadans, les empreses i les organitzacions en l’activitat administrativa i fer possible que puguin consultar els seus tràmits.

Accessibilitat: l’Administració pública ha de garantir al màxim l’accés dels ciutadans a les seves informacions i serveis, i s’ha d’adaptar a les característiques dels usuaris potencials, siguin quines siguin les seves limitacions.

Cooperació entre administracions públiques: les administracions públiques han de cooperar per facilitar el procés d’implantació de l’administració electrònica i garantir la interoperabilitat, és a dir, la possibilitat d’intercanviar informació entre administracions i institucions, amb l’objectiu d’evitar als ciutadans, les empreses i les organitzacions la presentació de documents.

Economies d’escala: l’Administració ha d’estimular i establir sistemes tecnològics únics que permetin un ús comú als diferents departaments i administracions públiques catalanes per tal d’assolir un estalvi econòmic i del treball invertit.

Neutralitat tecnològica: l’Administració ha de garantir la utilització dels mitjans tecnològics que siguin més adients sense lligar-se a cap interès privat.

Principi de proporcionalitat: l’Administració no ha de caure en un excés de rigor innecessari pel fet de relacionar-se en xarxa. De vegades, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden generar desconfiança, pel fet de ser una nova eina de comunicació, cosa que se supleix amb més mesures de seguretat que dificulten el procediment i, per tant, la proximitat i la interactuació entre l’Administració i els ciutadans.

Seguretat jurídica dels documents públics: s’ha de garantir la veracitat dels documents públics.

Data d'actualització:  06.07.2016